Un restaurant és un lloc amb moltes taules plenes de gent on hi ha uns senyors molt simpàtics que els alimenten.
Bàsicament els adults fan una mica de nens i es despreocupen de comprar el menjar, cuinar-lo, rentar els plats, parar la taula...
En el cas de les calçotades (ja que endevineu què és el què vam menjar... ) els adults tornen a la infantesa menjant amb les mans i posant-se pitets... només els falta que els senyors altrament anomenats cambrers els hi donin el menjar amb cullera i ja serien com jo.
No acabo d'entendre que la gent mengi a casa podent anar als restaurants i despreocupant-se de tot... És com si jo em posés a menjar solet... us imagineu? quina mandra...
Em sembla que el fet que mengin a casa té quelcom a veure amb això de la crisi... pel que he sentit abans tothom menjava als restaurants, anava al cine i es comprava "Porches Cayenne" (no tinc clar en quin ordre). Ara la gent menja a casa, es baixa les pel.lícules d'internet i va en "bicing"... quina vida més dura!!!! I que jo hagi arribat ara... s'ho podien haver pensat millor i fer-me sortir quan canviar-se el cotxe cada 2 anys era la cosa més normal del món!!! Tal i com van ara les coses em sembla que heretaré la bici del tiet Joan...
Bé, deixant de banda la filosofia, bàsicament vam passar de la crisi (bé, bàsicament van convidar els avis) i ens vam tornar a atipar de calçots...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada