Estic aprenent a gatejar. Gatejar és el pas previ a caminar. És mooolt important perquè entra dins del grup de coses que els nens han de fer d'hora per estar a l'alçada de les expectatives de l'entorn.
Les àvies ja han començat a propagar la notícia. Ho fan dissimuladament, com qui no vol la cosa:
- Doncs el nen sembla que comença a gatejar, tu... (amb un somriure espaterrant...)
- I només té 8 mesos (remarquen com qui no vol la cosa...).
La veritat és que juguen amb avantatge ja que la gran majoria de coneguts no tenen gaire clar a quina edat van començar a gatejar (es veu que la memòria dels adults no arriba tan lluny... com a molt arriben a recordar la primera comunió...).
Així que tots fan cara de ooooohhquespavilatqueésaquestnen!!
Jo ho porto bastant bé (això de la fama), tot i que de moment només aconsegueixo desplaçar-me una mica cap endarrere i moure el cul amb prou gràcia (però això no ho digueu a la parentel.la, que sinó em treuràn del top ten de nens superespavilats!!!)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada