dissabte, 11 d’abril del 2009

Estic aplaudint

Ja fa uns dies que he après a aplaudir. És un gest molt i molt fàcil que consisteix a picar les mans entre si. He estat estudiant les possibilitats que ofereix aquesta nova adquisició i:

a) Pico de mans quan estic content (serveix per a reforçar el clàssic somriure i als adults els hi fa taaaaaaaaaaaanta gràcia)

b) Pico de mans quan estic avorrit. Quan no sé què fer em dedico a picar de mans. És una manera com una altra de passar el temps. N'hi ha que reflexionen, que teoritzen, que s'adormen... jo mira, pico de mans.

c) Quan algú se'm posa davant dels morros i es posa a cantar "Ma, manetes, ma, manetes..." i fan aquella cara de "demostraatotselsqueensestanmirantqueemfascassiusplau". Llavors pico de mans i veig que el personatge en qüestió respira alleugerit. Ja ha demostrat que forma part dels personatges a qui faig cas.... És taaaaan fàcil de fer feliços els adults!!!