No sé si havia vist mai tanta gent junta... Tots estaven a l'aguait de trobar coneguts, atents, estudiant les mil fesomies que es creuaven a cada segon per descobrir-ne alguna de mitjanament coneguda i poder saludar-se amb cara de quinasorpresaquèfasperaquí? (doncs el mateix que tu, buscar algú conegut per sentir formo part d'aquesta fins ara anònima ciutat...)
Bé, nosaltres no podiem ser menos, així que la mama s'ha plantat a totes les paradetes dels habituals turonians (la meitat dels quals són familia directa) que venien roses a l'escandalosa xifra de 5€!!! (com es nota que són estudiants i no els afecta la crisi....).
La mama ha fet totes les gestions habituals:
1. Ha comprat un llibre d'animalets que fan sorolls... Entenc que és per mi, ja que encara que al papa no li agradi gaire llegir diria que la fase sorolls d'animalets ja la té superada...
2. Ha comprat una rosa i ha fet veure tota emocionada que li regalava jo. Es veu que això és un ritual que hauré de fer cada any independentment de si em ve de gust o no... El tiet Joan, l'avi i el papa també n'hi han regalada una (el papa a més a més l'hi ha regalat un llibre...). Jo estic una mica confòs: hauré de regarar-li roses al papa, a l'avi i al Joan? I llibres? A qui em toca regalar llibres? Em sembla que proposaré alguna cosa del tipus amic invisible (sinó ja em direu, amb tants llibres i roses em quedo sense setmanada...).
3. També ha comprat un llibre pel papa. El papa ja fa dies que té mooooolt mal d'esquena (no em pot ni agafar) però com que la mama és així de desnaturalitzada l'ha deixat tirat acasa com una mandonguilla i hem marxat de parranda... on s'ha vist? (tots els besavis estan indignadíssims...es veu que als seus temps això no passava...)
Però mira, nosaltres dos ben feliços i contents hem tornat a casa a mitja tarda amb les butxaques buides i plens de roses i llibres... I fins l'any que ve tu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada