No sé si deu tenir alguna relació amb la també constant obsessió a posar-me de través al llit... No passen ni cinc minuts d'haver-me adormit que ja ve un dels dos plastes i em canvia de posició...
Sento que l'altre li pregunta (no entenc peruè, ja que vindrà diguin el que li diguin...): Que ja has anat a veure el nen? I tot i que la resposta és si, ja apareix i em torna a modificar la posició...
Després els sento explicar a tota la parentela-pastissera-veïnat-mercat... Teeeeenim una soooort!! És que ens dorm tota la niiiit... de 8 a 8, tu!!
Pels que no en siguin conscients el tema dormir també entra dins de les comparatives de nens superintel.ligents (dormir, menjar, caminar i parlar serien els temes estrella).
Bé, i jo penso... Tiiiinc una maaaala sort!!! No em deixen tranquil en tota la niiiit!!!
Cada 5 minuts caaanvi de posició!!!!
A la que respiro una mica més fort (els nens petits no ronquem...) ja els tinc observant-me amb cara de preocupats...
Que dono un cop als barrots... ja els sento còrrer pel passadís...
Que se'm cau la pipa... en dos segons ja me la torno a trobar a la boca
I mira, jo mentrestant intentant dormir com puc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada