Jo no sé ben bé què vol dir tot això encara que algunes "bruixes" (dones de la plana que viuen amb gats i endevinen el futur...) diuen que els nens tenim un sisè sentit i que ens n'adonem de tot.
Jo més aviat del que me n'he adonat és:
a) La mama està una mica més grassa (el papa segueix mantenint que aquesta panxa ja la tenia però diria que ho fa per fotre...).
b) La mama ja no està tant per mi (es passa el dia al llit queixant-se...).
c) El papa està més per mi (el 20-80 inicial estaria ja en un 50-50... 80-20 segons el meu progenitor).
d) Tothom em mira amb cara de pena.
e) Em diuen coses com aisisabéssisquèthanfetaquestparell o pobrissóhopatiràmolt o uiquanel/lavegi...
f) Sembla que farem obres a l'habitació de l'entrada (deu ser perquè els tiets hi dormin millor quan es queden de cangurs)
Així que com que el tema sembla que segueix endavant (la panxa no para de crèixer) he decidit agafar el telèfon de començar a trucar la parentel.la per veure qui se'n vol fer càrrec quan surti (a casa no ens hi cap i estic convençut que com que a tots els hi agraden tant els nens estaran encantats d'adoptar el nouvingut). "Quién da mas?"
4 comentaris:
Moltes felicitats!
Modest, ja pots apuntar casa nostra com a pares d'acollida del germanet/ta. :-)
Espero que la mare es vagi trobant més bé a mesura que avanci l'emabaràs!
Petonassos per a tothom!
Willy, si hem d'anar a veure titelles mentre li donen papilles a l'alien que està venint, compta amb mi!
Bé no totes les de la plana que tenen un gat són bruixes, sovint són tietes, i acullen a tohom qui cal i adpoten nebots "postissos"
tieta Montse
ànims eli!!!!
Publica un comentari a l'entrada