dimecres, 14 de gener del 2009

dilluns, 12 de gener del 2009

Estic fent la croqueta

Ja em sé moure de costat. He complert parcialment un dels meus objectius del 2009 (podriem dir que un 25% ja que només em sé desplaçar cap a un costat). Aquesta nova lliçó em permet de fer mooooltes més coses... Puc posar-me de cap per avall quan vulgui.... puc aixecar el cap amunt i avall... puc rossegar els llençols, la manta... puc fer patades a l'aire...puc.... bé, em sembla que això és tot... Tothom està superemocionatdelavida. L'àvia li va dir a la mama com aquell qui no vol:
- El nen ha fet la croqueta!!!
La mama fent-se la desmenjada va dir:
- Ah siiii, ja feia dies que ho intentava, si.... (amb cara de perquènohohafetambmiprimer...)
Des d'aquell instant el tema de conversa a tot arreu era:
- I ja fa la croqueta, si...
- De debò? I cap els dos costats?
-Bé, de moment només cap a un cantó (amb cara de quepotsernoentensprouquelafacicapauncostat...).
- Quiiiiin nen més llest...si ja ho deia jo...
I així hem passat tot l'últim mes... i de moment...res...faig una croqueta d'esquerres...
Ara quan pregunten:
-Què... ja fa la croqueta cap a la dreta?
Ells contesten:
- T'he dit que sembla que li vulguin sortir les dents? (aquestes encara no me les han presentat i encara no sé d'on han de sortir....)

dijous, 8 de gener del 2009

dimecres, 7 de gener del 2009

Estic molt regalat

Els reis (els de veritat, els que agraden a tothom fins i tot als antimonarquics que cremen fotos dels d'imitació) van entrar de nit, sense fer soroll i sense forçar el pany de la porta (serien uns lladres d'allò més eficients...).

Quan em vaig llevar (bé, em va llevar la mama amb cara de vulltornarasernenaicomquenopucatabaloeluixito cantant cançonetes i dient "han vingut els reis, han vingut els reis!") vam veure que mentre dormiem els lladres monarquics havien deixar toooooot de regals a sota l'arbre.

Es veu que aquest any (bé, més aviat aquests últims 6 mesos) m'he portat moooooolt bé... M'he portat taaaaaaant bé que jo sol ompliria de regals una carrossa d'aquestes que vam veure l'altre dia.


dimarts, 6 de gener del 2009

Estic donant la carta als reis (crònica)

Aquesta nit ha estat una nit màaaaaaagica (i no només perquè ho diguin a la tele...).
Feia un fred que pelava, però com que els papes són uns inconscients em van treure fora del carro perquè pugués veure ben d'aprop el "tinglado" que hi havia muntat.

Primer van aparèixer uns individus a sobre unes motos vestits de color taronja que tiraven caramels (moooolts caramels) que encara no tinc ben clar si eren reis, patges o espontanis (a sota dels cascos em va semblar veure-hi cares conegudes...).


Després del reis taronges, com que no haviem tingut temps de donar la carta als reis (només haviem tingut 2 setmanes...) vam aprofitar l'avinentesa i la vam entregar personalment a un dels patges reials...



Més tard van aparèixer uns pobres nens vestits amb leotardos pelats de fred amb pares encara més inconscients que els meus... El papa amb cara de súperemocionatfeiaanysquevoliacaramelos només feia que espantar els pobres nens per a què li donéssin caramelos...




I després vam anar cap a casa (passant pel restaurant no sigui que els papes es quedin amb gana) tot esperant el que vindria el matí següent...

...continuarà...

diumenge, 4 de gener del 2009

Estic fent cagar el tió

Una de les activitats d'aquests últims dies ha estat la de cagar el tió.

El tió és un individu amb forma de tronc que es veu que s'atipa de regals i després els caga. A d'altres llocs es veu que el tema és molt més romàntic (renos cavalcant pel cel amb campanetes i llumetes, regals a dins de mitjons al costat de les xemeneies....) aquí però pel que he pogut observar de moment el tema és bàsicament escatològic (el cagatió, el caganer al pessebre...).

Bé, doncs que la mama em va donar una cullera de fusta (és el que van trobar que més s'assemblava a un bastó...ja se sap...gent de Barcelona...) i vinga a cantar (vaig contar 3 versions diferents de la mateixa cançó, que si neules i pinyons, que si cop de bastó, que si pel naixement de nostrosenyor...) i a picar el pobre tió!!

Va estar prou bé tot i que el tió devia tenir cagarrines perquè no us podeu ni imaginar la quantitat de regals que va ser capaç d'expulsar....