Estic fent la croqueta

Ja em sé moure de costat. He complert parcialment un dels meus objectius del 2009 (podriem dir que un 25% ja que només em sé desplaçar cap a un costat). Aquesta nova lliçó em permet de fer mooooltes més coses... Puc posar-me de cap per avall quan vulgui.... puc aixecar el cap amunt i avall... puc rossegar els llençols, la manta... puc fer patades a l'aire...puc.... bé, em sembla que això és tot... Tothom està superemocionatdelavida. L'àvia li va dir a la mama com aquell qui no vol:
- El nen ha fet la croqueta!!!
La mama fent-se la desmenjada va dir:
- Ah siiii, ja feia dies que ho intentava, si.... (amb cara de perquènohohafetambmiprimer...)
Des d'aquell instant el tema de conversa a tot arreu era:
- I ja fa la croqueta, si...
- De debò? I cap els dos costats?
-Bé, de moment només cap a un cantó (amb cara de quepotsernoentensprouquelafacicapauncostat...).
- Quiiiiin nen més llest...si ja ho deia jo...
I així hem passat tot l'últim mes... i de moment...res...faig una croqueta d'esquerres...
Ara quan pregunten:
-Què... ja fa la croqueta cap a la dreta?
Ells contesten:
- T'he dit que sembla que li vulguin sortir les dents? (aquestes encara no me les han presentat i encara no sé d'on han de sortir....)