Com que les persones grans passen tantes hores davant la tele, qui decideix quin canal es veu passa a ser directament "qui porta els pantalons".
Antigament eren les grans decisions (si es castiga o no els nens, si es va i a on de vacances, si els nens estudien o no...) el que marcava la veu cantant d'una casa, però ara qui ho fa és el comandament a distància.
Tenir el poder sobre aquest estri permet influenciar totalment en els elements familiars:
1. Es partit polític que es votarà normalment és directament proporcinal al canal de televisió on es veu el telenotícies.
2. El tipus d'amistats i relacions que triaran els components familiars és funció dels programes d'entreteniment que es triin (per exemple, si veiem "El diario de Patricia" tenim mes opcions d'acabar al grup de "quinquis" del barri, mentre que si veiem els documentals de la 2/33 probablement formarem part del grup dels "repel.lents", especialment si portem ulleres.
3. Les telesèries i els programes d'humor d'entre setmana ens permetran tenir o no facilitat de paraula (els qui no les veuen, normalment queden bastant exclosos de les conversacons d'esmorzar).
Així doncs he decidit d'agafar el ceptre (altrament anomenat comendament a distància) com abans millor per tal d'executar el poder que concedeix des d'un bon començament... ja sóc l'amo... a partir d'ara ... Disney Chanel!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada