Estic a cal Notari

Ahir vaig anar al notari. El notari és un senyor vestit de negre que normalment parla castellà (amb un "don" al davant) que es dedica a donar fe de les coses.

Fe:
Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l'experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o s'esdevindrà.

Així doncs el notari és la única persona de tot el món mundial català de qui ens podem fiar realment (sempre i quan li paguem el que toca...). Aquesta lliçó de la vida es veu que la vas aprenent a mesura que creixes i te'n vas adonant que no tothom és tant bo com sembla... Però com que a mi m'estan fent cursos accelerats... em van portar al notari perquè ja el conegués des de ben petit...
Bé, el lloc on viu el notari em va agradar mooolt... i els seus amics també (hi havia la tieta Laura amb cara d'esticsuperemocionada, la tietaàvia Laura amb cara d'esticonvençudaqueluixitufapetons i l'àvia amb cara de commheenredatperacabarambunuixituacalnotari...).
També hi havia més amics del notari que em van tractar mooooolt bé (alguns amb cara de comselsacudeixentrarambuncrioquinagracia i d'altres amb cara de comselsacudeixentrarambuncriodequevan... ).
I al final...com no... la foto del calendari!!!