dissabte, 9 de gener del 2010
dijous, 7 de gener del 2010
Estic despertant-me
Em costa moooooolt llevar-me pel matí.
La mama diu que deu ser una cosa genètica (això de genètica no sé ben bé què vol dir però queda com molt professional...).
Als papes també els hi costa (diria que més que a mi)...
Algún matí que em llevo d'hora començo a cridar-los i de l'avorriment m'acabo tornant a dormir...
Ells diuen que dormo moooolt, però la veritat és que són ells que dormen massa...
La migdiada també ens agrada molt a casa (bé, a mi més que agradar-me és que no em deixen alternativa... Després de dinar al llit, peti qui peti...)
Si no els truca algú o no aconsegueixo cridar prou fort són capaços d'empalmar-la amb el sopar...
Però com us deia...
Em costa moooooolt llevar-me pel matí...
La mama diu que deu ser una cosa genètica (això de genètica no sé ben bé què vol dir però queda com molt professional...).
Als papes també els hi costa (diria que més que a mi)...
Algún matí que em llevo d'hora començo a cridar-los i de l'avorriment m'acabo tornant a dormir...
Ells diuen que dormo moooolt, però la veritat és que són ells que dormen massa...
La migdiada també ens agrada molt a casa (bé, a mi més que agradar-me és que no em deixen alternativa... Després de dinar al llit, peti qui peti...)
Si no els truca algú o no aconsegueixo cridar prou fort són capaços d'empalmar-la amb el sopar...
Però com us deia...
Em costa moooooolt llevar-me pel matí...
dimarts, 29 de desembre del 2009
Estic fent cagar el tió (segona part)
Aquest any i per segona vegada hem fet cagar el tió.
El tió és un tronc molt simpàtic i una mica "gorres" ja que es presenta a casa teva un bon dia, es planta al menjador i vinga... a alimentar-lo...
Que si mandarines... que si torrons... Que no ho sap que estem de crisi!!!
Bé, la veritat és que és un tio prou agraït ja que la nit de Nadal, ja cansats d'alimentar-lo, tots els nens de la casa (entre ells jo) es dediquen a fúmer-li garrotades amb els bastons (bé, amb bastons, culleres de fusta... el que hi hagi a mà). I ell, doncs mira, en comptes de tornar-s'hi es dedica a cagar...vinga a cagar!

Aquest any es notava que l'haviem alimentat d'allò més bé (els papes no s'estan de res) i tenia cagarrines... Mira que va arribar a cagar coses, tu...
Fins i tot em va cagar un carro del super... estic taaaaaaaaan content!!! M'encanta passejar amunt i avall del passadís amb el carro ple fins a dalt de tot (el que encara no entenc és perquè el papa em mira amb una cara mooooooooooolt rara cada cop que em veu agafar-lo...)
El tió és un tronc molt simpàtic i una mica "gorres" ja que es presenta a casa teva un bon dia, es planta al menjador i vinga... a alimentar-lo...
Que si mandarines... que si torrons... Que no ho sap que estem de crisi!!!
Bé, la veritat és que és un tio prou agraït ja que la nit de Nadal, ja cansats d'alimentar-lo, tots els nens de la casa (entre ells jo) es dediquen a fúmer-li garrotades amb els bastons (bé, amb bastons, culleres de fusta... el que hi hagi a mà). I ell, doncs mira, en comptes de tornar-s'hi es dedica a cagar...vinga a cagar!
Aquest any es notava que l'haviem alimentat d'allò més bé (els papes no s'estan de res) i tenia cagarrines... Mira que va arribar a cagar coses, tu...
Fins i tot em va cagar un carro del super... estic taaaaaaaaan content!!! M'encanta passejar amunt i avall del passadís amb el carro ple fins a dalt de tot (el que encara no entenc és perquè el papa em mira amb una cara mooooooooooolt rara cada cop que em veu agafar-lo...)
dilluns, 21 de desembre del 2009
Estic endreçant el sabater
dilluns, 14 de desembre del 2009
dijous, 10 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)