Estic recopilant fotos

Eulàlia amb vestit verds i calentadors a joc


(Tita's iphone)

Estic sense fotos

A la mama se li va espatllar el telèfon mobil. Això a casa no ha estat mai un problema perquè de seguida apareix algun parent (la iaia, l'avi, la tita etc.) que en té quaranta d'antics que comparats amb els que duen els papes són supermoderns.
Aquest cop però el papa (que va amb prepago per a més informació)...
Papa: - Dolceta, he pensat que t'has de comprar un iPhone.
Mama: - Un iquè?
Papa: -Tu segur que ho faries servir.
Mama:- Ni de conya, no em penso gastar ni un duro en un telèfon.
Papa:- Ets una rància.
Mama: - Que no en vull!
Papa: Ets una rancia!
Mama: QUE NO EN VULL!
Papa: ETS UNA RANCIA!
i així dies, i dies fins que la mama va entrar a una tenda orange i es va comprar una còpiaxunga (bé, ella es pensa que no li va costar ni un duro però va fer un d'aquests contractes on ho acabes pagant cada mes... que ells no són tontos!).
La mama estava molt contenta amb la seva còpia fins que se li va acudir intentar descarregar les fotos a l'ordinador de casa... oh! misteri! en quant el telèfonxungo es va connectar a l'ordinador tot han estat problemes.
Internet no funciona, que si la targeta ethernet s'ha desconfigurat, que si on estan els cds originals, que si segur que ho ha tocat ta mare, que si deu haver estat la teva, que si això a mi no em passava mai, que si porta'l al redondo (gurú familiar dels pcs) que si al redondo li funciona i a casa no, que si deu ser el cable... que si no haguéssis comprat un telèfonxungo en comptes de l'iphone això NO ENS ESTARIA PASSANT!
Total que portem dues setmanes sense ordinador, sense poder descarregar fotos i sense blog.
Us deixo amb el muntatge que va fer el tiet per Nadal i que he pogut recuperar d'internet.

Està dormint

Estic amb un teletubbie rosa

Està mirant la tele

A l'Eulàlia li encanta la tele. Pel que he pogut observar, li és bastant igual el què hi facin. Els papes li deixen veure (clar exemple dels agravis comparatius, ja que a mi m'hi posaven d'esquena...).
Es veu que amb l'Eulàlia han canviat el sistem educatiu. Ara prima més l'assignatira comdeixartranquilselspapes que la de nenssanssensemalshabitscomaralatele.

Bé, el tema és que es queda embadalada mirant-se-la... Sort que a casa hem eliminat la teleporqueria (altrament anomenada telecinco) i ara només veiem programes educatius. Us en faig cinc cèntims:

- En mic:
Ninot de roba que canta cançons com "dalt del cotxe hi ha una nina" (i la mama s'emociona i també la canta) i que té un company estrambòtic fet a base de coses reciclades (coses que llençaries a les escombraries i que en comptes de fer-ho els hi trobes alguna utilitat durant un temps per acabar llençant-les més endavant a les escombraries).

Ideal per a superar el tema de la vergüenzaajena (mama cantant) i per començar a introduir-se en el reciclatge.

- El Bob el manetes:
Personatges que es dediquen a construir de tot. Tots són camions i tractors excepte un espantaocells que encara no entenem què hi pinta.

Ideal per a superar la vergüenzaajena (la cançó és superenganxosa i la mama la canta a tot arreu... ). Fatal per a superar la crisi ja que més d'un nen voldrà ser constructor feina que pel què sembla no té gaire futur...

- Els teletubbies:
Són quatre ninots de colors que caminen com bebès i que fan coses de bebès. Tenen un llenguatge especial que només entenem els menors de tres anys.

Ideals per treure els papes de pollaguera (no veeu com s'avorreixen) i per quedar-s'hi totalment embobat (sobretot els menors d'un any...)

Estic de foto

(l'Ester m'ha fet una foto on estic quasidebook... moltes gràcies!)