Això del peix blanc també té molta tela. S'ha de fer un master per diferenciar el que seria peix blanc (rap, lluç etc. ) del que seria peix blau. La diferència tot i que semblar òbvia, no ho és, ja que el peix, a la parada, no és ben bé del color que tocaria. Per exemple: la tonyina (peix blau per excel.lència si no m'equivoco), més aviat té un to marronòs. El salmó, en canvi, tot i ser del mateix grup, bàsicament seria el peix rosa si ens guiéssim pel to que té a la peixateria.
Sort que la mama té la seva tietamontsebiòlogapracticant que és l'assessora màxima en tots aquests temes (qualsevol cosa que ens pugui afectar i tingui a veure amb la fauna i flora se soluciona amb una fast-trucada a Tarragona).
L'Eulàlia ara també pot menjar ous. Bé, més que ous, pot menjar el rovell de l'ou. I jo em pregunto... Perquè només el rovell? Em costa visualitzar el moment de la història en què algún il.luminat se li va acudir de separar la clara i dir... no, no! això no!
Bé, el tema és que la nena ja pot menjar quasi bé de tot. I si tenim dubtes, el consell del nostre superpediatratotmoltbé és: "En cas de dubte li acosteu la peça de fruita/verdura a la boca i si després de 5 min no està tota inflada i de color vermell és que no té al.lèrgia..."
Aplastant, no...! Sembla que a l'Eulàlia li ha quedat bastant clar...
