Els petits prínceps

dissabte, 2 de juliol del 2011

dijous, 26 de maig del 2011

L'altra setmana vam anar de cap de setmana a Banyoles amb l'Arnau i la Clàudia (bé, els seus pares i els nostres també es van entestar a acompanyar-nos-hi).
Com que no hi havia prou lloc pels quatre a la banyera vam fer torn de nois i de noies...
Quan ens va tocar a l'Arnau i a mi els nostres respectius progenitors de sexe masculí (altrament dits papes) es van posar moooolt nerviosos amb nosequè d'uns tocamientos mentre les mames feien aquella cara de quielsentenguiquelscompri....

dimarts, 24 de maig del 2011

Estem de cap de setmana

Ara que ha arribat el bon temps els caps de setmana omplen el passadís de bosses i més bosses, llits de viatge, minipimers... Els estris es van al.lineant un darrere l'altre a l'espera que el papa els carregui dins el maleter (bé, més aviat a l'espera que comenci el supertetris per encabir-los a l'espai que a mesura que passa el temps sembla més i més reduit).

En aquest punt és quan comencen les grans discussions familiars:

- Vols dir que realment fa falta que ens enduguem l'hamaquita de la nena si ja ens enduem el carro i el llit de viatge?

o bé...

- Vols dir que fan falta els anoracs de la neu, els guants i el gorro per anar a Tossa un dissabte del mes de Maig?

No sé ben bé com s'ho fa, però sempre porta de tot... bé, de tot, de més... i de res. No hi ha viatge que no es deixi quelcom imprescindible... i aquí continua la segona discussió...

- M'estàs dient que portem anoraks i que t'has deixat els bolquers de la nena!

i la clàssica resposta:

- Doncs si taaaan fàcil et sembla el proper cop la fas tu la bossa!

Aquest últim cop va pringar l'Eulàlia (per novata). La mama es va deixar la gorraimprescindibleperquèelsnensnoagafininsolació. En un moment de desesperació va treure la vena aquesta turoniana de focdecampifarigola i ... ja me la teniu posant-li els meus calçotets al cap.
(de manera que ja tenim foto encantadora per a que el seu germà estimatosiguijo la pugui treure el dia del seu casament...)

dissabte, 23 d’abril del 2011

Està menjant

L'Eulàlia ja comença a menjar de tot. És aquell moment en què tots es posen moooolt nerviosos per què pot menjar. Que si un pediatra diu que ja pot menjar pollastre, verdures, vedella.. Que si ja es pot introduir el peix blanc...

Això del peix blanc també té molta tela. S'ha de fer un master per diferenciar el que seria peix blanc (rap, lluç etc. ) del que seria peix blau. La diferència tot i que semblar òbvia, no ho és, ja que el peix, a la parada, no és ben bé del color que tocaria. Per exemple: la tonyina (peix blau per excel.lència si no m'equivoco), més aviat té un to marronòs. El salmó, en canvi, tot i ser del mateix grup, bàsicament seria el peix rosa si ens guiéssim pel to que té a la peixateria.

Sort que la mama té la seva tietamontsebiòlogapracticant que és l'assessora màxima en tots aquests temes (qualsevol cosa que ens pugui afectar i tingui a veure amb la fauna i flora se soluciona amb una fast-trucada a Tarragona).

L'Eulàlia ara també pot menjar ous. Bé, més que ous, pot menjar el rovell de l'ou. I jo em pregunto... Perquè només el rovell? Em costa visualitzar el moment de la història en què algún il.luminat se li va acudir de separar la clara i dir... no, no! això no!

Bé, el tema és que la nena ja pot menjar quasi bé de tot. I si tenim dubtes, el consell del nostre superpediatratotmoltbé és: "En cas de dubte li acosteu la peça de fruita/verdura a la boca i si després de 5 min no està tota inflada i de color vermell és que no té al.lèrgia..."
Aplastant, no...! Sembla que a l'Eulàlia li ha quedat bastant clar...