Està llegint

A l'Eulàlia li agrada llegir (bé, això és el que diria la mama tota orgullosa i com qui no vol la cosa davant d'algun conegut...).
El tema de llegir entra dins el curriculum infantil. Als nens o els agraden els contes o no els hi agraden.
Això determinarà totalment la seva evolució adulta (ja començo a semblar un psico-xeg d'aquests).

Si el nen no llegeix té dues opcions:

a) que se li donin bé els esports i per tant passar al grup dels possiblesfutbolistesqueenspodrien arribararetirar. Llavors segueix dins el top ten de la llista de nens interessans

b) que a sobre no se li donin bé els esports.... llavors ja l'hem cagada.

Ui, se m'ha escapat una paraula... això no són bones maneres!!!.

Per cert, al cole m'estan ensenyant les bones maneres i com que sóc un nen molt ben ensenyat (dels que llegeixen contes) no paro de repetir-ho a tort i a dret (el papa m'ha amenaçat que deixi de dir-ho perquè diu noséquè de que si vaig dient "això no són bones maneres" al parque m'hostiaran...).

Bé, continuant amb el tema, si al nen no li agrada llegir i no se li donen bé els esports passa a engreixar la llista dels pobres nens que no seran res a la vida (probablement només un Steve Jobs o quelcom similar). Aquests nens no són realment infeliços, les que realment ho són, són les mamesàviestietes que no tenen gaire tema del que fardar amb la resta de la parentel.la (excepte si el nen sap anglès o toca algun instrument extrany. Llavors passa un altre cop al al grup a).

Si li agrada llegir i se li donen bé els esports (no diguem si toca el piano o similar)... llavors és una passada! Les mamestietesiàvies tenen tema de sobres... Comença sempre amb un:

-Ai, l'altre dia l'X em va fer una gràcia, perquè estava llegint un conte... t'he comentat que li encanta llegir?

I si el contrincant (o sigui la mamatietaàvia que hi ha al davant) no contesta amb alguna anècdota millor o similar acaba amb aquell mig somriure de "meeeeeva! Aquesta la he guanyada jo!"

Bé, la qüestió és que a casa com que la mama tot el dia està "errequeteerre" amb els contes amunt i avall de moment ens els mirem amb cara d'interessats (fins que li tinguem més confiança i l'engeguem a fer punyetes...).

Estem fent un "remember when..."

Heu vist quins lots de Nadal més xulos hem rebut aquest any?

Estem de castanyada

A casa seguim promocionant les diades catalanes.
Pel pont de l'1 de novembre cada any ens reunim amb alguns amics (bé, tampoc us enganyaré... ens reunim amb l'Arnau i la Nora... que s'han reproduit i ara venen amb la Clàudia i l'Adela) i fem la castanyada.
Es veu que ara hi ha una alternativa tipus Papa Noel on els nens es disfressen i fan noséquè de trickor... demanant caramels per les cases...
Quin pal!! Tant bé que ens ho passem fent panellets! Qui vol disfressar-se, cantar i anar recollint caramels podent fer panellets a casa?

Està clar que aquesta tradició americana no té cap sortida a Catalunya!

Tot plegat és prou divertit: la mama s'emociona amb els panellets i ens passem una hora embrutant-nos i empastifant tot el que ens envolta...

La veritat és que ja fa quasi 3 setmanes i encara seguim trobant algun pinyó a sota el sofà... Si veiéssiu la cara del papa!

Els altres papes estan encantats, jo crec que és perquè ens estimen molt i hi estan molt a gust... no crec que tingui res a veure amb que les seves cases segueixin netes com la patena després de l'evento...diria que el papa no pensa igual...

Estic aprenent anglès

Al cole dels grans ja fem anglès. Es veu que això dels idiomes és moooolt important! Jo estic en plena immersió lingüística. Bé, això és el que els hi agradaria als papes però em sembla que de moment no he captat gaire bé la idea...

FELICITATS MAMA

Avuí és l'aniversari de la mamotes. En fa 33. Sí, sí, 33. Així que tots estem molt contents i us demanem que si la veieu, la feliciteu.



S'ho mereix tot. Si no ho creieu, aquí teniu una petita mostra de com ha anat aquest any.

Està d'aniversari (uns dies més tard...)

L'Eulàlia ja n'ha fet 1.

És una nena moooolt gran!

Bé, això és el que diuen els grans. Jo discrepo una mica...

Més aviat perquè la pobra encara segueix estant al grup que denominariem bebesambpretensionsdesernens:

1. Són aquells que intenten caminar sense sortir-se'n del tot (segons la Tita intentarien imitar un tal Terminator).
2. Segueixen pipinant-se al bolquer (no com els nens de veritat que ens pipinem als calçotets!).
3. Segueix portant pipa (encara no sap que si t'ho curres i li dones al patge de les pipes t'infles de caramels indefinidament).
4. Però bàsicament el punt més important per ser un bebeambaspiracionsdegran és que amb prou feines sap dir mamamamamama (la mama s'emociona pensant que és que la crida però la realitat és que és l'únic so que sap articular de manera seguida... ).

Tot i això, el dia del seu aniversari i per no portar-los la contrària (també perquè em mirin tots amb caradembadalits i segueixin dient és taaaan maco!) em vaig currar un:

- És una nena moooolt gran!
(a ella encara n'hi falten uns quants per tenir-los al bote com jo.... l'experiència ja se sap...).