dimecres, 20 de març del 2013

Està recitant poemes

A la guarde estan aprenent poesies del Miquel Martí i Pol. Es veu que allò de la lluna la pruna ja no es porta, així que de sobte l'Eulàlia a passat a ser el membre més culte de la família.

Us deixo amb el video que ha fet el papasuperorgullos de la nena avui al cole...

El poema en qüestió es diu les croquetes.

CROQUETES

Se’ns esmolen les dentetes
quan la mare fa croquetes.

Ben rosses i cruixidores,
no te’n menges, en devores.

En qualsevol ocasió,
si hi ha croquetes millor.
 
Miquel Martí i Pol

 

dijous, 28 de febrer del 2013

Està a la guarde

Avui el resum del dia de la guarde de l'Eulàlia ha estat:

dimarts, 26 de febrer del 2013

Estic dormint

Oh! Quin goig que fa... quan els germans s'estimen....


divendres, 8 de febrer del 2013

Estem de carnestoltes

Per fi ha arribat el gran dia. Portem tota la setmana esperant per anar disfressats a cole.

Bé, a mi m'ha tocat anar cada dia d'una manera (que si en pijama, que si amb corbata...). La mama està encantada amb el tema aquest de la conciliació laboral i les disfresses de l'escola:

1. Que si busca un barret pel dilluns...
2. Que si fes-li una corbata el dimarts...
3. Que si posa-li unes ulleres el dimecres...
4. Però sobretot no t'equivoquis! Imagina't que li poses la corbata el dia que van tots els nens amb ulleres!!!! i...

              a. Que si trauma infantil
              b. Que si psicòlegs a l'adolescència
              c. Que si crisi dels 40...
              d. Que si crisi dels 50
             e. I tot perquè un dia li vas posar una corbata en comptes d'unes ulleres!!!!!

He de dir que gràciesadéu la mama no s'ha equivocat (tot i que algú ho pogués dubtar) i m'ha disfressat cada dia com tocava (adéu de moment a la futura crisi dels 50!)

Així que finalment avui ens hem llevat d'hora i il.lusionats (bé, no us enganyaré, hem rondinat, plorat, cridat com cada dia fins que la mama ens ha aconseguit treure del llit). Ens hem enfundat les disfresses i ben pintats i disfressats (la mama amb cara d'arribotardcomcadadia) hem anat cap a l'escola entre ooos! i aaaas!, quinsnensmesguapos! i cargoltreubanyapujaalamuntanya de totes les iaies que se'ns han creuat!.

dimecres, 6 de febrer del 2013

Estem jugant amb la Peppa Pig

Aquest any els reis ens han portat un munt de coses... Bé, aquest any, l'any passat, l'any passat de l'any passat.

El cas és que l'Eulàlia des del primer moment va tenir clar (clar perquè els papes ens van portar a una exposició de joguines on bàsicament ens direccionaven adequadament) que ella el que volia era... LA CASA DE LA PEPPA PIG.

La Peppa Pig és una espècie de porcque viu en una ciutat d'animals tots ells d'estètica més que discutible. Hi ha porcs, conills, la MAMA de la PEPPA, el papa de la PEPPA (no us sabria dir quin d'ells s'enduria el premi al dibuix més poc currat).

Així que ella vinga a dir PEPPA PIG, casa de la PEPPA PIG... i tothom encantat perquè ja sabia què posaria a la carta dels reis.
 Després que els reis remenéssin pertot arreu perquè la joguina en qüestió estava esgotada. Els reis van decidir de demanar-la a AMAZON a un preu desorbitat. Això si, la Casa de la Peppa PIG, ni la Casa del Árbol de la PEPPA PIG, ni l'Escola de la PEPPA PIG...no fos que l'Eulàlia es traumatitzés ja de ben petita si no trobava la famosa joguina (val a dir que dos dies després de prendre la decisió, la maleïda joguina ja tornava a estar a les estanteries a un preu raonable i l'Eulàlia assenyalava la casa de l'arbre quan trobava un catàleg qualsevol).

La joguina li va encantar. Vam jugar amb la casa de la Peppa Pig 3 dies seguits! (tot un èxit tenint en compte que l'any en té 365).

Ara la falera per la casa sembla que se li ha passat... Això sí! Els ninos ens van la mar de bé per fer de viatgers al tren de la Lego que ens van portar els reis de l'any passat (i amb el que seguim jugant gairebé cada dia... com que quasi no tenim regals nous!)

dimecres, 21 de novembre del 2012

Estem fent de cuiners

Divendres em va tocar endur-me el llibre de receptes del cole a casa per afegir-n'hi una de meva...
Després de deixar-nos el llibre de receptes a Fontpi i que l'avi el pujés a buscar, avui finalment l'hem feta...
Els viatges a Fontpi són inevitables... ho he de reconèixer. La banda Agea diguéssim que és... bàsicament despistada (per dir-ho de manera que ningú se senti ofès).
Per posar un exemple, ja fa dues setmanes que hem perdut la bossa de natació (diria que amb la roba mullada) i la mama no s'atreveix a preguntar al cole no sigui que l'hagin trobada...