divendres, 8 de febrer del 2013

Estem de carnestoltes

Per fi ha arribat el gran dia. Portem tota la setmana esperant per anar disfressats a cole.

Bé, a mi m'ha tocat anar cada dia d'una manera (que si en pijama, que si amb corbata...). La mama està encantada amb el tema aquest de la conciliació laboral i les disfresses de l'escola:

1. Que si busca un barret pel dilluns...
2. Que si fes-li una corbata el dimarts...
3. Que si posa-li unes ulleres el dimecres...
4. Però sobretot no t'equivoquis! Imagina't que li poses la corbata el dia que van tots els nens amb ulleres!!!! i...

              a. Que si trauma infantil
              b. Que si psicòlegs a l'adolescència
              c. Que si crisi dels 40...
              d. Que si crisi dels 50
             e. I tot perquè un dia li vas posar una corbata en comptes d'unes ulleres!!!!!

He de dir que gràciesadéu la mama no s'ha equivocat (tot i que algú ho pogués dubtar) i m'ha disfressat cada dia com tocava (adéu de moment a la futura crisi dels 50!)

Així que finalment avui ens hem llevat d'hora i il.lusionats (bé, no us enganyaré, hem rondinat, plorat, cridat com cada dia fins que la mama ens ha aconseguit treure del llit). Ens hem enfundat les disfresses i ben pintats i disfressats (la mama amb cara d'arribotardcomcadadia) hem anat cap a l'escola entre ooos! i aaaas!, quinsnensmesguapos! i cargoltreubanyapujaalamuntanya de totes les iaies que se'ns han creuat!.