Estic menjant fruita

Avui hem anat al metge i els hi ha dit als papes que ja podien començar a donar-me fruita. Tenim un metge una mica sec:
-Ja li podeu començar a introduir la fruita.
(i mutis)
Mama amb cara de resignada i amb paper i llapis apuntant:
-Però com li faig?
-Doncs "lo típic"
(i un altre cop mutis)
Mama amb cara de perquè tothom suposa que estem informats d'aquestes coses:
- Ja, però exactament com fariem "lo típic"?
Metge amb cara d'agobiat i fent veure que no mirava fastiguejat la llibreta de la mama:
- Doncs plàtan, pera, poma, taronges...Com ho vegis...
(que no sap que això de "com ho vegis amb els papes és molt perillós? Hauriem d'anar acotant una mica, que sinó els hi dona per improvitzar i ja sabeu com acaba... que si motiva per aquí, que si motiva per allà...)

Bé, que hem sortit del metge i estaven súper emocionats:
- Anem ràpid a la fruteria i a veure si tenim temps de donar-li la "primera papilla".
Aaaaahh! La famosa primera papilla...Tothom parla sempre de la "primera papilla":
-Vaig tant torrat que trauré la primera papilla...
- No em trobo gaire bé, trauré la primera papilla...
Però... algú recorda quan i on va menjar la "primera papilla"?

Doncs jo sí. Avui he menjat la meva "primera papilla"!!!

Estic fins als ... de les vaques

La mama té una fixació amb les vaques. Ho he estat meditant i he trobat dues possibles raons:

Raó número u: La mama se sent una mica com una vaca.

Tot el dia està amb la teta fora (o això diu, tot i que jo crec que menjar cada tres hores és més que raonable...).
Jo crec que el problema bàsicament és que ara fa una setmana va aparèixer a la nostra vida... eeeeeeeel SACALECHES!!!
Que jo estigui enganxat constantment a la teta ja la fa sentir una mica vaca lechera, però que a més s'hi enganxi una màquina ni us explico! Només fa que repetir: si m'ho juren no m'ho crec! El que s'arriba a fer per un fill!! (a mi més que una vaca em sembla una vella repapiejant...).

Raó número dos: La mama troba a faltar el tiet.

El tiet Xevi està a Galicia i allà es veu que només hi ha vaques, gallegos i el tiet (o aixó diu el papa). Les vaques són com les que hi ha per casa i els gallegos són uns personatges que s'assemblen bastant a nosaltres (la tieta Carmen, que ho és, sembla bastant normal...) però tenen la mania d'acabar-ho tot amb "iño"...

Jo crec que la raó de l'obsessió de la mama és la número dos. Vol que quan vagi a veure els tiets em trobi com a casa...

Estic mirant la tele

He descobert la tele...

Hi ha...

Pallassos...

Animalets...

Música...

Animalots...

Nines...

Colors...

Ninos...

La tele m'agrada...

Perquè no me la deixen veure?

Perquè serà que diuen que "atonta"?

Estic fins al gorro

Avui hem anat de compres... La mama m'ha comprat un gorro.... més que un gorro jo diria que és un sac de farina del revés... us havia dit que el gust de la mama és bastant discutible?

Espero que passi la fase aquesta de disfressar-me de qualsevol manera i dir continuament: "que moooono!"...

També em posa leotardos... els leotardos són uns mitjons moooolt llargs (molt més llargs que les cames) que serveixen per a suar i per a sentir-se moooolt ridícul.

Ara entenc perquè els nens més grans duen samarretes de calaveres, roba fosca, pantalons trencats etc... Segur que el seu subconscient recorda imatges com la de sota i busquen l'extrem més oposat a la cursileria per a contrarestar-les...
Em sembla que jo aniré de negre, amb tatoos i amb totes les orelles foradades!!! Ja veureu com a la mama se li treuen les ganes de mirar-me i dir que mooooono!!!

Estic enfadat

Sé que hi ha d'haver alguna manera de coordinar braços i cames per a desplaçar-me cap algún costat... però no aconsegueixo descobrir-la...

El papa m'ha ensenyat delante, detrás, izquierda y derecha... sembla taaaaaaan fàcil...però si ells sabéssin....
Mira que ho provo tot... moc els braços, moc les cames... però res...només aconsegueixo moure el cap...
Això no m'ajuda gens ja que només em serveix per a quedar-me quiet al mateix lloc fent força amb el cap i pinta de tonto (suposo, ja que quan em miren es fan un tip de riure i dir... mira que mono!!!)

I ho torno a provar... però res... només aconsegueixo moure el maleït cap... i com que el meu cap pesa bastant em canso de seguida...i m'enfado... m'enfado molt... i llavors si que aconsegueixo moure'm...
Bé, no em moc ben bé jo, però com que es cansen de veure'm enfadat m'agafen i em mouen...

M'agrada enfadar-me... bé, més aviat m'agrada que m'agafin...

Estic vestit de ratlles

La mama i la iaia són les encarregades de comprar-me roba. El tema pot semblar molt fàcil però no ho és gens, sobretot si tenim en compte el gust de les dues especialistes. La mama encara no ha entès si és el marró que no combina amb el negre, el negre amb el blau marí, el marró amb el blau marí... I la iaia... bé la iaia passa olímpicament de combinar colors i es deixa assessorar per la besàvia que està encantada de baixar a Barcelona a vestir les dones de la familia...
Jo necessitava un pijama i el tema semblava bastant senzill així que no van considerar necessari de fer baixar la besàvia de Torelló.
Quan van arribar a casa l'únic problema que li vaig veure va ser la mida (diguéssim que l'any vinent encara el podré portar), però com que la mama tot ho compra de creixença ja hi estic bastant acostumat...
El problema va venir quan aquest cap de setmana en veure en Teo la mama li va dir a la seva:
- Quina coincidència, el Modest té el mateix pijama però d'un altre color...
i la mama d'en Teo va dir:
- No fumis que li has comprat el de nena?