Estic cap per avall

La mama li va preguntar al senyor aquell que no m'agrada de la bata blanca:

-I així li hem de fer fer gimnàsia?

Ell se la va quedar mirant amb la cara aquesta que fa sovint de llegiuelmetodeestivillideixeumenpau i li va contestar:

- Doncs home, de moment és molt petit...mentre es mogui una mica.

I ella tossuda...

- Però que es mogui com?

I ell amb cara de melatrecdesobrecomsigui va dir les paraules màgiques:

-Podeu posar-lo una mica cap per avall que aprengui a aixecar el cap...

Fa una setmana que només veig el terra de casa (que per cert em recorda al de casa els avis)...

Estic independitzat

Aquest divendres passat em vaig independitzar. Sí, si, tal com sentiu: he marxat de l'habitació dels meus pares!!!
Aquest pas és un pas molt important a la vida de qualsevol home.
Per primera vegada has d'afrontar tot sol la foscor de l'habitació, has d'intentar dormir sense aquells sons que emeten els papes (gggrrrr, zzzzz), no t'acompanya el larguero abans de dormir , canvies el "Tu afición es sentimiento..." pel "Quèèèèè li darem en el noooooi de la mare...", si plores triguen més de 3 segons a venir a veure què et passa... bé, tota una experiència.

Des que m'he independitzat ho veig tot des d'una altre perspectiva.
La veritat és que em sento més madur, com més responsable, no sé si m'enteneu...
La mama ja no em sembla taaant important, em comença a agradar passar unes estones de reflexió amb mi mateix (bàsicament jo mateix i la pipa), fins i tot els personatges blaus que comparteixen habitació amb mi em comencen a semblar agradables (ja se sap, la convivència)...
A més ara tinc un nou amic (el papa l'ha fet venir per a què em vigili mentre dormo...) al principi cada cop que obria els ulls em fotia un susto de mort, però ara ja m'hi començo a acostumar...

Bé, que ho tinc superadíssim... ja sóc un adult independent que pot anar perfectament sol pel món...bé, si més no per la seva habitació...o no?

Estic avorrit

La política m'avorreix. M'avorreix molt.

Que si "-Ara t'estic" "- Ara no t'estic", que si vull jugar amb vosaltres i venir a la reunió, que si no t'hi deixem venir...., que si "-Bueeeeeeeno, et deixo una cadira...!", que si "-Vaaaaale, ja t'ho tornaré...!"

I vinga reunions i més reunions (això de les reunions deu ser una cosa així com els cafès de la mama... parlar una mica de tot sense arribar mai enlloc...).

I mentrestant la resta (la resta són els normals, els que van a treballar cada matí. No com els polítics aquests o la mama que s'està a casa de baixa... El papa diu que sort n'hi ha d'ell que aixeca el país...). Bé, doncs resulta que la resta està en crisi (això de la crisi és que hi ha uns ninja que ataquen a no sé quins bancs i com que els bancs són moooolt, moooolt pobres i es queden sense diners els polítics, que són mooooolt mooooolt bons els en donen...).

Trobo que tot plegat és molt complicat... però també té la seva part positiva: Viatges amunt i avall, cotxes amb tele a dins, anar sense corbata, no cal tenir estudis, tampoc cal saber idiomes... Em sembla que quan sigui gran m'ho plantejaré això de ser polític... o torero...

Estic que no estic

Estic fent un cafè

Dir que estàs fent un cafè és una manera com un altre de dir que has quedat amb algú (generalment una amiga, ja que les dones tenen més tendència a "fer cafès") en algun lloc (del tipus bar, cafeteria etc.) i que estàs repassant una a una totes les amistats comunes (entenent per repassar el fet d'extreure el màxim d'informació generalment negativa de la persona en concret: comentaris desafortunats, roba inapropiada per segons quines ocasions etc.).

La mama és una gran especialista a fer cafès. S'asseu amb qui sigui i ja hi som:

- I la ... què fa?

- Què en saps del ...?

- La ... em va dir que la ... li havia dit ...

- T'ho vaig dir que em vaig trobar en... i ...?

I jo allà, escoltant-me-les i sense poder dir la meva...



(i quan pugui em sembla que me n'abstindré...no sigui que en surti mal parat...)

Estic de model de calendari (2a part)

I ells vinga a riure...