Sense comentaris...
dimarts, 31 de març del 2009
divendres, 27 de març del 2009
Estic fent uuuuuhh
He après a fer uuuuhh! Encara no tinc gaire clar quan s'utilitza aquesta fesomia. De moment estic estudiant possibles opcions:
a) Es fa uuuuuhh quan alguna cosa et sorprèn. Del tipus uuuuhh! el papa m'ha canviat una caca!! o del tipus uuuuh! la mama ha endreçat l'habitació...
b) Es fa uuuh quan li vols comunicar a algú que et fa por. Tot i que no acaba de fer efecte, ja que la reacció habitual és que es posin a riure... De moment em sembla que es donen més per al.ludits si em poso a plorar com un boig...
c) Quan vols fer tu una sorpresa a la parentela. Estàs tan tranquil i de sobte els sorprens amb un uuuuh dels bons... Vindria a ser com quan fas una caca de les bones i no s'ho esperen... treuen el bolquer tranquil.lament i llavors se n'adonen de cop que has d'anar de dret a la banyera...
Bé, seguiré esbrinant quina és la situació a què aplicar aquesta nova cara que he après. De moment em limito a fer-la de quant en quant per veure les reaccions de l'entorn... i no us enganyaré, no acaba de fer l'efecte desitjat ja que es limiten a fer el "miraquemonoqueés" de "turno"
a) Es fa uuuuuhh quan alguna cosa et sorprèn. Del tipus uuuuhh! el papa m'ha canviat una caca!! o del tipus uuuuh! la mama ha endreçat l'habitació...
b) Es fa uuuh quan li vols comunicar a algú que et fa por. Tot i que no acaba de fer efecte, ja que la reacció habitual és que es posin a riure... De moment em sembla que es donen més per al.ludits si em poso a plorar com un boig...
c) Quan vols fer tu una sorpresa a la parentela. Estàs tan tranquil i de sobte els sorprens amb un uuuuh dels bons... Vindria a ser com quan fas una caca de les bones i no s'ho esperen... treuen el bolquer tranquil.lament i llavors se n'adonen de cop que has d'anar de dret a la banyera...
Bé, seguiré esbrinant quina és la situació a què aplicar aquesta nova cara que he après. De moment em limito a fer-la de quant en quant per veure les reaccions de l'entorn... i no us enganyaré, no acaba de fer l'efecte desitjat ja que es limiten a fer el "miraquemonoqueés" de "turno"
dimecres, 25 de març del 2009
diumenge, 22 de març del 2009
Estic de calçotada...una altra vegada
Aquest dissabte vam anar a un restaurant amb el tiet, els cosins-tiets, les tietes àvies, els tiets avis, els avis, la besàvia (bé, tota la "troupe"...).
Un restaurant és un lloc amb moltes taules plenes de gent on hi ha uns senyors molt simpàtics que els alimenten.
Bàsicament els adults fan una mica de nens i es despreocupen de comprar el menjar, cuinar-lo, rentar els plats, parar la taula...
En el cas de les calçotades (ja que endevineu què és el què vam menjar... ) els adults tornen a la infantesa menjant amb les mans i posant-se pitets... només els falta que els senyors altrament anomenats cambrers els hi donin el menjar amb cullera i ja serien com jo.
No acabo d'entendre que la gent mengi a casa podent anar als restaurants i despreocupant-se de tot... És com si jo em posés a menjar solet... us imagineu? quina mandra...
Em sembla que el fet que mengin a casa té quelcom a veure amb això de la crisi... pel que he sentit abans tothom menjava als restaurants, anava al cine i es comprava "Porches Cayenne" (no tinc clar en quin ordre). Ara la gent menja a casa, es baixa les pel.lícules d'internet i va en "bicing"... quina vida més dura!!!! I que jo hagi arribat ara... s'ho podien haver pensat millor i fer-me sortir quan canviar-se el cotxe cada 2 anys era la cosa més normal del món!!! Tal i com van ara les coses em sembla que heretaré la bici del tiet Joan...
Bé, deixant de banda la filosofia, bàsicament vam passar de la crisi (bé, bàsicament van convidar els avis) i ens vam tornar a atipar de calçots...
Un restaurant és un lloc amb moltes taules plenes de gent on hi ha uns senyors molt simpàtics que els alimenten.
Bàsicament els adults fan una mica de nens i es despreocupen de comprar el menjar, cuinar-lo, rentar els plats, parar la taula...
En el cas de les calçotades (ja que endevineu què és el què vam menjar... ) els adults tornen a la infantesa menjant amb les mans i posant-se pitets... només els falta que els senyors altrament anomenats cambrers els hi donin el menjar amb cullera i ja serien com jo.
No acabo d'entendre que la gent mengi a casa podent anar als restaurants i despreocupant-se de tot... És com si jo em posés a menjar solet... us imagineu? quina mandra...
Em sembla que el fet que mengin a casa té quelcom a veure amb això de la crisi... pel que he sentit abans tothom menjava als restaurants, anava al cine i es comprava "Porches Cayenne" (no tinc clar en quin ordre). Ara la gent menja a casa, es baixa les pel.lícules d'internet i va en "bicing"... quina vida més dura!!!! I que jo hagi arribat ara... s'ho podien haver pensat millor i fer-me sortir quan canviar-se el cotxe cada 2 anys era la cosa més normal del món!!! Tal i com van ara les coses em sembla que heretaré la bici del tiet Joan...
Bé, deixant de banda la filosofia, bàsicament vam passar de la crisi (bé, bàsicament van convidar els avis) i ens vam tornar a atipar de calçots...
dimarts, 17 de març del 2009
diumenge, 15 de març del 2009
Estic de calçotada

Aquest cap de setmana hem anat de calçotada. La gràcia dels calçots és la salsa. Per tal de no fer la "marranada" de fer un dinar amb salses i passar-se'l sucant-hi pa , la gent s'ha inventat les calçotades. Es tracta de posar-se fins al cul de salsa sucant-hi cebes lluna mica més llargues que les habituals.
La gent també aprofita l'excusa per fer els primitius i menjar amb les mans, posar-se pitets com si fossin nens petits, menjar carn a la brasa fins a rebentar, allioli...
Aquest cap de setmana en concret "els adults" se l'han passant menjant.
Es veu que això del menjar ve amb l'edat. Primer menges perquè t'obiguen (bàsicament tampoc t'acaba d'agradar, ja que la verdura triturada té moooolt poca gràcia, per no dir gust). Més endavant passes una fase en que més que menjar l'important és beure (cerveses per aquí, cubates per allà...) i finalment arriba el punt en què bàsicament es dediquen a engreixar-se (no distingeixes gaire bé qui són els qui estan embarassats dels altres...). A aquesta última fase l'anomenen maduresa...
Com que era l'únic nen, aquest cap de setmana el meu ego ha pujat considerablement. Ja tinc a 25 persones més (apart de la famila) enganyades i convençudes que sóc el més guaaapo, boooo, simpàaaaatic...
Al pas que vaig (20 persones/cap de setmana) quan tingui l'edat faig una recolida de firmes i em presento a president...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)