Està a la galleda

L'únic "gadget" que va comprar el papa pels naixements dels seus fills (o sigui nosaltres) va ser una espècie de galleda transparent.

Es veu que ho havia vist a noséon i li va fer molta gràcia.


La galleda en qüestió valia quelcom així com 30€ i bàsicament era la mateixa galleda que pots comprar al xino per 2€.
El xino, és una botiga amb coses barates normalment de plàstic on hi ha un dependent amb ulls allargats que tot i que sembla que no t'entén sempre assenyala el mateix passadís i diu alfondo (es veu que els productes de les estanteries del davant no es deuen vendre...).

La galleda en qüestió, com totes les coses per a nens tenia un preu totalment desorbitat i totalment injustificat (bé, sempre argumenten allò de "No, no, pero este está homologado y el niño no se ahoga..." i tots hi cauen una i altra vegada).

Així doncs, el papa va pagar encantat la mòdica xifra del prenatal (no es va atrevir a entaforar-nos a la galleda del xino no fos que ens ofeguéssim) i va deixar la galleda al costat de la banyera...

I allà segueix, s'hi passa tot l'any buida i pràcticament sense util.litzar... excepte quan els hi ve la xaladura i els hi agafa el moment fotoalcubo... l'Eulàlia també ho està patint... sort que jo ja no hi entro (em sembla... espero que no se'ls hi acudeixi...)

Està com un colador (o era una regadora?)

Estem de "los amigos de la tele"

Els amics de la tele són us personatges que apareixen de cop a la teva vida a través de la caixa tonta i per molts anys que passin no te'n pots desfer mai més.
Són uns amics molt especials, n'hi ha de tot tipus:

1. Animals que parlen i es comuniquen entre ells. Normalment són encantadors i fan moralejas del tipus ecologistes (abeja Maya, Pingu), tot i que també n'hi ha que haurien d'estar censurats a l'horari infantil (els gags del Tom i Jerry són d'allò més gore...)
2. Persones amb poders especials (ja siguin voladores, aranyes, rat-penats etc.).
Dins d'aquest apartat hem de destacar especialment les nenesrobot que ataquen caques, els herois musculats que mengen molt arròs perquè els agrada molt, i sobretot el prefe del papa: una espècie de nenmico que feia kameames amb un vell verd que es mirava les calcetes de les noies...
3. Titelles. A l'època dels papes es veu que hi havia un tal senyorcordills que ara s'ha transformat en el Mic i el seu inseparable cinc segons.
4. Per últim però no menys interessant trobem els dibuixos paranoia. No són ni animals ni humans. Com a exemples trobariem els teletubbies (ninos amb cul enorme que no entèn ningú més que els menors de 3 anys) o el Doraemon (que per ajudar-nos a entendre què és exactament ens el defineixen com a "gat còsmic" que ja em direu què vol dir..).

Aquest últim és dels meus prefes, bé bàsicament me'l trobo a tot arreu, i per si no fos poc n'hi ha un a tooootes les cases de la familia...

Està fent cuento

Estic emprenyant

La meva relació amb l'Eulàlia millora per moments. Hem passat algunes èpoques difícils (sobretot quan es passava el dia amorrada a la teta de la MEVA mama) però sembla que ara la relació millora (diria que un factor és que ara es passa el dia amorrada al SEU bibe).

La veritat és que al principi això de tenir una germaneta em feia una mica de por, però ara li trobo molts avantatges:

1. És una màquina de reciclar. Fa servir tot allò que ja no m'agrada, i com que llavors em quedo sense coses no paren de comprar-me'n més.
2. És una mica boba: Li puc fer totes les marranades que vulgui i com sóc el germà gran em mira embadalida i riu.
3. És una bona aliada a l'hora de despistar el personal: Quan anem a algun lloc nou la gent fa allò de quemacoiquanté (no sé perquè tothom es pensa que és un nen... l'àvia diu nosequè d'unes arracades però la mama no li fa cas) i jo puc fer de les meves.
4. És divertida: La puc gronxar, i gronxar amb l'hamaquita que fins al cap d'una bona estona no plora...

Està buscant una jaqueta