El cotxet no es desenvolupa gaire bé en els terrenys muntanyosos (sembla que anem a l'Everest i com a molt sortim al bosc de darrere casa els avis...), així que no els queda més remei que recórrer a la motxilleta.
La motxilleta és un dels "gadgets" indispensables a la llista de naixement (sí, si, no només hi ha llistes de casament, ara també se'n fan de naixement...).
N'hi ha de diferents tipus:
1. Motxilles ironman: modernes amb reforços pels papes del tipus estemavorritsquetalsifemunamarato (no seria el cas dels meus).
2. Motxilles mocador indígena: són les més hippies, de l'estil retorn als orígens etc. (tampoc seria el cas dels papes ja que encara estarien intentant descobrir com lligar-la, o si ho haguessin aconseguit probablement jo estaria a l'hospital per haver-me estampat contra el terra)
3.Motxilla clàssica: La que va a la llista de naixement per defecte (o sigui la que tenim nosaltres, la dels papes del tipus estemavorritsanemalcarrefour).
Bé, el tema és que els papes i jo vam sortir de la gran ciutat ajudats de la motxilleta i vam fer allò que fan els pixapins: fer una passejadeta (pretenent buscar bolets, no en vam trobar ni un), treure la càmera de vídeo i filmar escenes interminables de natura sense cap tipus de gràcia (natura d'aquesta que trobaríem a qualsevol voral de la carretera) i després fer el corresponent "dinaret" (o més aviat bacanal de menjar) amb els amics...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada