dilluns, 26 de gener del 2009

Estic...que no m'ho acabo de creure


Doncs sí, encara que sembli mentida (tots ho haviem donat per impossible), finalment puc dir que la mama és enginyera...
M'han deixat a fora perque la mama no es distragués (no acabo d'entendre perquè ja que amb el tostón que els ha fomut m'hagués quedat ben adormit....
Quan ha acabat m'han deixat entrar a esperar el veredicte final (a veure qui s'atrevia a suspendre-la amb tots nosaltres amb cara de lamamaéslamilloriemcarregoelquihodubti...).
Els tiets, els avis, els cosinets, la suegri... no hi faltava ningú!!! La mama està molt contenta que tots l'hagin vingut a veure... Uuuuufff, quina emoció... ha estat un dia molt i molt especial... Moltes gràcies a tots pel suport que li heu donat!!!

A veure si ara tenen nassos de pressionar-me per a que acabi la carrera en els anys que toca...

dissabte, 24 de gener del 2009

Estic aprenent a tocar la guitarra

Tocar la guitarra és una de les activitats extraescolars que més tard es poden posar al curriculum. No seria tan bàsica com els idiomes però dóna "classe".
També ajuda moltíssim a l'hora de lligar (això de lligar no tinc molt clar de a què fa referència ja que no veig la relació entre els cordons de les sabates i una guitarra).
Bé, com que és un dels punts importants a l'hora d'elaborar el meu futur (juntament amb la carrera, el màster, l'anglès, l'alemany, el xinès i d'altres que encara se m'escapen...) a casa ja me n'han començat a donar algunes lliçons...
Les lliçons es basen en que el papa caaaaaaaaaaaada nit (i quan dic cada no és una manera de dir-ho sinó la dura realitat) es posa al costat del llit amb l'esmentat instrument i em canta (i toca si es pot dir així) la cançó d'Hotel California (també té la lletra escrita en un paper per aprofitar l'avinentesa i començar-me a familiaritzar amb la llengua anglesa...).
Podriem pensar que ho té tot estudiat (metodologia de repetir fins a la sacietat per a que en quedi algun residu) però jo diria que més aviat és que no sap tocar cap altre cançó...

Així que ja veieu... fan dels Eagles amb només 6 mesos...


dijous, 22 de gener del 2009

Estic a la banyera

No els acabo de veure la gràcia a tots aquests ninos que últimament m'acompanyen en el meu bany diari... i més des que he descobert que tiren aigua per la boca...


dimecres, 21 de gener del 2009

Estic a cal Notari

Ahir vaig anar al notari. El notari és un senyor vestit de negre que normalment parla castellà (amb un "don" al davant) que es dedica a donar fe de les coses.

Fe:
Convenciment íntim, sense necessitat de basar-se en la raó o l'experiència, que algú és honrat, és capaç o diu la veritat, que alguna cosa és eficaç, és veritable o s'esdevindrà.

Així doncs el notari és la única persona de tot el món mundial català de qui ens podem fiar realment (sempre i quan li paguem el que toca...). Aquesta lliçó de la vida es veu que la vas aprenent a mesura que creixes i te'n vas adonant que no tothom és tant bo com sembla... Però com que a mi m'estan fent cursos accelerats... em van portar al notari perquè ja el conegués des de ben petit...
Bé, el lloc on viu el notari em va agradar mooolt... i els seus amics també (hi havia la tieta Laura amb cara d'esticsuperemocionada, la tietaàvia Laura amb cara d'esticonvençudaqueluixitufapetons i l'àvia amb cara de commheenredatperacabarambunuixituacalnotari...).
També hi havia més amics del notari que em van tractar mooooolt bé (alguns amb cara de comselsacudeixentrarambuncrioquinagracia i d'altres amb cara de comselsacudeixentrarambuncriodequevan... ).
I al final...com no... la foto del calendari!!!

dilluns, 19 de gener del 2009

Estic capbussant-me

No afegiré cap comentari...

dijous, 15 de gener del 2009

Estic fent zapping

Com que les persones grans passen tantes hores davant la tele, qui decideix quin canal es veu passa a ser directament "qui porta els pantalons".
Antigament eren les grans decisions (si es castiga o no els nens, si es va i a on de vacances, si els nens estudien o no...) el que marcava la veu cantant d'una casa, però ara qui ho fa és el comandament a distància.
Tenir el poder sobre aquest estri permet influenciar totalment en els elements familiars:

1. Es partit polític que es votarà normalment és directament proporcinal al canal de televisió on es veu el telenotícies.
2. El tipus d'amistats i relacions que triaran els components familiars és funció dels programes d'entreteniment que es triin (per exemple, si veiem "El diario de Patricia" tenim mes opcions d'acabar al grup de "quinquis" del barri, mentre que si veiem els documentals de la 2/33 probablement formarem part del grup dels "repel.lents", especialment si portem ulleres.
3. Les telesèries i els programes d'humor d'entre setmana ens permetran tenir o no facilitat de paraula (els qui no les veuen, normalment queden bastant exclosos de les conversacons d'esmorzar).

Així doncs he decidit d'agafar el ceptre (altrament anomenat comendament a distància) com abans millor per tal d'executar el poder que concedeix des d'un bon començament... ja sóc l'amo... a partir d'ara ... Disney Chanel!!!!