Estem de carnestoltes

Per fi ha arribat el gran dia. Portem tota la setmana esperant per anar disfressats a cole.

Bé, a mi m'ha tocat anar cada dia d'una manera (que si en pijama, que si amb corbata...). La mama està encantada amb el tema aquest de la conciliació laboral i les disfresses de l'escola:

1. Que si busca un barret pel dilluns...

2. Que si fes-li una corbata el dimarts...

3. Que si posa-li unes ulleres el dimecres...

4. Però sobretot no t'equivoquis! Imagina't que li poses la corbata el dia que van tots els nens amb ulleres!!!! i...

              a. Que si trauma infantil

              b. Que si psicòlegs a l'adolescència

              c. Que si crisi dels 40...

              d. Que si crisi dels 50

             e. I tot perquè un dia li vas posar una corbata en comptes d'unes ulleres!!!!!

He de dir que gràciesadéu la mama no s'ha equivocat (tot i que algú ho pogués dubtar) i m'ha disfressat cada dia com tocava (adéu de moment a la futura crisi dels 50!)

Així que finalment avui ens hem llevat d'hora i il.lusionats (bé, no us enganyaré, hem rondinat, plorat, cridat com cada dia fins que la mama ens ha aconseguit treure del llit). Ens hem enfundat les disfresses i ben pintats i disfressats (la mama amb cara d'arribotardcomcadadia) hem anat cap a l'escola entre ooos! i aaaas!, quinsnensmesguapos! i cargoltreubanyapujaalamuntanya de totes les iaies que se'ns han creuat!.

Estem jugant amb la Peppa Pig

Aquest any els reis ens han portat un munt de coses... Bé, aquest any, l'any passat, l'any passat de l'any passat.

El cas és que l'Eulàlia des del primer moment va tenir clar (clar perquè els papes ens van portar a una exposició de joguines on bàsicament ens direccionaven adequadament) que ella el que volia era... LA CASA DE LA PEPPA PIG.

La Peppa Pig és una espècie de porcque viu en una ciutat d'animals tots ells d'estètica més que discutible. Hi ha porcs, conills, la MAMA de la PEPPA, el papa de la PEPPA (no us sabria dir quin d'ells s'enduria el premi al dibuix més poc currat).

Així que ella vinga a dir PEPPA PIG, casa de la PEPPA PIG... i tothom encantat perquè ja sabia què posaria a la carta dels reis.
 Després que els reis remenéssin pertot arreu perquè la joguina en qüestió estava esgotada. Els reis van decidir de demanar-la a AMAZON a un preu desorbitat. Això si, la Casa de la Peppa PIG, ni la Casa del Árbol de la PEPPA PIG, ni l'Escola de la PEPPA PIG...no fos que l'Eulàlia es traumatitzés ja de ben petita si no trobava la famosa joguina (val a dir que dos dies després de prendre la decisió, la maleïda joguina ja tornava a estar a les estanteries a un preu raonable i l'Eulàlia assenyalava la casa de l'arbre quan trobava un catàleg qualsevol).

La joguina li va encantar. Vam jugar amb la casa de la Peppa Pig 3 dies seguits! (tot un èxit tenint en compte que l'any en té 365).

Ara la falera per la casa sembla que se li ha passat... Això sí! Els ninos ens van la mar de bé per fer de viatgers al tren de la Lego que ens van portar els reis de l'any passat (i amb el que seguim jugant gairebé cada dia... com que quasi no tenim regals nous!)

Estem fent de cuiners

Divendres em va tocar endur-me el llibre de receptes del cole a casa per afegir-n'hi una de meva...
Després de deixar-nos el llibre de receptes a Fontpi i que l'avi el pujés a buscar, avui finalment l'hem feta...
Els viatges a Fontpi són inevitables... ho he de reconèixer. La banda Agea diguéssim que és... bàsicament despistada (per dir-ho de manera que ningú se senti ofès).
Per posar un exemple, ja fa dues setmanes que hem perdut la bossa de natació (diria que amb la roba mullada) i la mama no s'atreveix a preguntar al cole no sigui que l'hagin trobada...

Estem d'aniversari

Estem fent de coloma jau

Aquestes vacances la mama ha decidit de fer muntanya. Ningú no sap ben vé perquè, potser perquè el papa li va demanar d'anar a la platja, potser per tocar els nassos o potser perquè li va tornar la vena aquesta esplaiera que té amagada i que de quan en quan se li desperta.

El cas és que estem fent un tour per Catalunya.

La primera parada ha estat la Garrotxa, al meravellós indret de Sant Feliu de Pallerols (poble que a tothom li sona però que si els hi feu dir on para tant us l'ubicarien als Pirineus com al Delta de l'Ebre).

Així que ja ens veieu amb el cotxe ple fins a dalt disposats a fer excursions i a viure la muntanya (bé, aquesta era la idea inicial).
Com ja podeu suposar ningú de nosaltres té l'instint excursionista gaire desenvolupat (deuen ser els gens, ja que encara que la mama vagi d'esplaiera el tema pujar muntanyes sempre li ha costat bastant) així que ens hem dedicat a anar amunt i avall... però amb el cotxe!

Hem fet tota mena d'activitats per a turistes urbanites despistats: la Fageda en carro, visita a la fàbrica de iogurts amb vaques incloses, trenet al volcà del Cruscat, visita a Santa Pau, passeig en poni... No hem parat ni un moment de gaudir de la muntanya!

El que més ens ha agradat són els animals: les gallines, els galls cantant des de les 5 del dematí cada 5 minuts sense parar, els gats, els gossos, els centpeus que corrien per l'apartament i que no han deixat la mama dormir tranquil.la... Però sobretot les ovelles, n'hi havia un munt (es veu que es diu un ramat) i com que la nostra propera parada és aprop de Castellar de N'Hug hem estat practicant per fer de gossos d'atura, a veure si ens lloguen i els papes es poden retirar...

Estem fent una peli

Aquest cap de setmana ens han visitat uns amics dels papes que estan una mica tocats de l'ala.

Bé, la Laureta, no ho estaria pas. És una noia molt maca, dolça, sempre ens ens canta cançons, ens fa petons... 

El que estaria tocat de l'ala és més ell, el Pigui...El Pigui... no sé com explicar-ho... és diferent, ni millor ni pitjor... diferent.

No sé si són els vents de la Cerdanya, però no acaba de ser com la resta dels adults... Fa carotes, ens treu la llengua, ens fa petons de vaca... no sé, és diferent.. i ens l'estimem moltíssim!

Quan ve l'Eulàlia i jo ens ho passem pipa. És com si vingués un amiguet de la nostra edat... 

Aquest cap de setmana ens ha fet gravar un video...

                                           (made in Piguillem)


Gràcies Pigui, ens ha encantat!!