Estic a la piscina

Avui hem començat les classes... Realment les pràctiques que havia fet a casa amb el cubell no m'han servit de gaire cosa. Tot plegat era molt diferent.
En comptes de despullar-me la mama m'ha posat un banyador i un gorro que m'anava una mica gran... Ella també s'ha posat un banyador que ha resultat que era el mateix que portaven moltes altres mames (el papa diu que la mama és igual de cutre que les altres per perquè totes l'han comprat de saldo al Decathlon) i també s'ha posat un gorro (el papa també s'ha enfadat perquè el duia del revés i el meu també me l'ha posat una mica tort... els nervis del primer dia...). Bé, tot plegat ha estat una mica extrany.

Primer m'han posat una espècie de flotador que no feia de flotador (perquè jo encara no m'hi sé agafar) després la mama m''ha estat passejant per la piscina i li han donat una regadora d'aquestes de les plantes per a què em regués (això tampoc ho he entès gaire...). Finalment els entrenadors (bé, els nois que parlaven amb la mama) ens han donat joguines. Els altres nens han estat molt contents amb els ninos, però jo encara no sé agafar res així que m'he limitat a mirar-me'ls amb aquesta cara de flipat que sé fer a veure si captaven la indirecta i m'ensenyaven quelcom més interessant... com ara... a tirar-me de cap... o a fer la bomba...

Bé, encara no tinc clar que és el que s'esperava de mi però em sembla que de moment m'agrada més banyar-me a casa... el meu cubell ja el tinc pràcticament dominat...

Estic gelós

Estàvem passejant tranquil.lament quan el papa i el tiet Ricki han fet una cara molt extranya (m'ha recordat una mica a la cara que fa el papa quan sent la paraula costellada...).
Per primera vegada des que tinc ús de raó (tot i que d'això no en fa pas gaire) han agafat la càmera de fotos i no m'han enfocat a mi, han enfocat un cotxe!!!! Sí, sí, un cotxe... serà que no n'hi ha de cotxes... de més grans, de més petits... no ho he acabat d'entendre, el color no era (he vist molts cotxes vermells i el papa no els fa fotos) el tamany tampoc (d'aquesta mida n'hi ha uns quants...)... no ho he entès del tot, potser m'he confòs i els de darrere del cotxe eren amics seus...
És una altra d'aquelles coses que espero entendre quan sigui gran (bé, més gran que ara, potser quan faci 3 mesos...).

Per cert, si teniu dubtes sobre la vostra orientació sexual o sigui si us agraden els nens o les nenes (jo no ho sé perquè de moment només m'agrada la mama) un bon indicatiu al respecte és si em veieu primer a mi o al cotxe...

Estic aprenent a nedar

M'estan ensenyant a nedar. Els papes han decidit que abans de començar les classes de natació a la piscina haviem de precticar una mica a casa... Jo diria que ho tinc del tot controlat... Això de nedar serà bufar i fer ampolles...

Estic fent amics: l'Arnau

Un dels meus amics es diu Arnau. L'Arnau és molt gran, quasi tant com els papes, imagineu-vos, ja té un any i 2 mesos!!! Nosaltres, l'Arnau i jo, no hi vam tenir res a dir sobre això de ser amics, els papes (els meus i els seus) van decidir que seriem amics sense consultar-nos-ho (tot i que tampoc els hi haguéssim dit gaire res em sembla...). Jo encara no entenc gaire el concepte de ser amics, es veu que els amics són per a explicar els problemes, t'ajuden quan estàs trist, estan al teu costat... A mi de moment com que no tinc problemes ni estic trist només em serveixen per a estar al meu costat, però no sé si m'agrada gaire perquè quan hi són algú diu: "-Arnau, fes un petonet al Modest!" I mira, em bavegen la cara... si encara fos una nena!!! No, si al final el papa tindrà raó!!

Estic motivat (1a part)

Ara es veu que m'han d'estimular... Pel que he entès això d'estimular és fer cosetes als nens per a què siguem més llestos... Es veu que funciona perquè ara els nens aconseguim moltes més coses: que ens regalin tot el que volem, que ens creguin si diem que el profe ens té mania, muntem números al carrer sense patir-ne conseqüències, ja podem fer-la tan grossa com vulguem que no hem de patir que ningú ens clavi una bufa!!!
Doncs això, que si ens estimulen correctament som molt més llestos del que seriem. És per això que últimament el papa ha començat a motivar-me (però no estic del tot segur que ho hagi entès correctament...)

Estic mooooooolt content

Ahir la mama va fer 30 anys... Això són molts anys (jo encara no n'he fet ni un, així que imagineu-vos-en 30!!!). Ja fa 3 dies que plora, però no plora com jo, plora amb un somriure, jo no ho acabo d'entendre gaire, però crec que està mooolt i moolt contenta... Quan estàs tan content es veu que encara plores més que quan estàs trist... Li han fet moltes sorpreses, els seus amics, els avis, els tiets avis, els nòvios i nòvies dels amics, els marits i mullers dels amics, els besavis, els cosinets, els fills dels cosinets... no sé molta gent d'aquesta que m'abraça, em fa petons i m'agafa!!!.
Ara bé, el proper cop no li regaleu tants llibres i llibreries (que omplirà amb encara més llibres!!!!) ja que quan llegeix no em fa gens de cas!!!!

Bé, només volia donar-vos a tots les gràcies per com l'heu fet feliç aquests dies i sobretot per aquest vídeo tan bonic que la fa plorar tant...