Està recitant poemes

A la guarde estan aprenent poesies del Miquel Martí i Pol. Es veu que allò de la lluna la pruna ja no es porta, així que de sobte l'Eulàlia a passat a ser el membre més culte de la família.

Us deixo amb el video que ha fet el papasuperorgullos de la nena avui al cole...

El poema en qüestió es diu les croquetes.

CROQUETES

Se’ns esmolen les dentetes

quan la mare fa croquetes.

Ben rosses i cruixidores,

no te’n menges, en devores.

En qualsevol ocasió,

si hi ha croquetes millor.
 
Miquel Martí i Pol

 

Està a la guarde

Avui el resum del dia de la guarde de l'Eulàlia ha estat:

Estic dormint

Oh! Quin goig que fa... quan els germans s'estimen....

Estem de carnestoltes

Per fi ha arribat el gran dia. Portem tota la setmana esperant per anar disfressats a cole.

Bé, a mi m'ha tocat anar cada dia d'una manera (que si en pijama, que si amb corbata...). La mama està encantada amb el tema aquest de la conciliació laboral i les disfresses de l'escola:

1. Que si busca un barret pel dilluns...

2. Que si fes-li una corbata el dimarts...

3. Que si posa-li unes ulleres el dimecres...

4. Però sobretot no t'equivoquis! Imagina't que li poses la corbata el dia que van tots els nens amb ulleres!!!! i...

              a. Que si trauma infantil

              b. Que si psicòlegs a l'adolescència

              c. Que si crisi dels 40...

              d. Que si crisi dels 50

             e. I tot perquè un dia li vas posar una corbata en comptes d'unes ulleres!!!!!

He de dir que gràciesadéu la mama no s'ha equivocat (tot i que algú ho pogués dubtar) i m'ha disfressat cada dia com tocava (adéu de moment a la futura crisi dels 50!)

Així que finalment avui ens hem llevat d'hora i il.lusionats (bé, no us enganyaré, hem rondinat, plorat, cridat com cada dia fins que la mama ens ha aconseguit treure del llit). Ens hem enfundat les disfresses i ben pintats i disfressats (la mama amb cara d'arribotardcomcadadia) hem anat cap a l'escola entre ooos! i aaaas!, quinsnensmesguapos! i cargoltreubanyapujaalamuntanya de totes les iaies que se'ns han creuat!.

Estem jugant amb la Peppa Pig

Aquest any els reis ens han portat un munt de coses... Bé, aquest any, l'any passat, l'any passat de l'any passat.

El cas és que l'Eulàlia des del primer moment va tenir clar (clar perquè els papes ens van portar a una exposició de joguines on bàsicament ens direccionaven adequadament) que ella el que volia era... LA CASA DE LA PEPPA PIG.

La Peppa Pig és una espècie de porcque viu en una ciutat d'animals tots ells d'estètica més que discutible. Hi ha porcs, conills, la MAMA de la PEPPA, el papa de la PEPPA (no us sabria dir quin d'ells s'enduria el premi al dibuix més poc currat).

Així que ella vinga a dir PEPPA PIG, casa de la PEPPA PIG... i tothom encantat perquè ja sabia què posaria a la carta dels reis.
 Després que els reis remenéssin pertot arreu perquè la joguina en qüestió estava esgotada. Els reis van decidir de demanar-la a AMAZON a un preu desorbitat. Això si, la Casa de la Peppa PIG, ni la Casa del Árbol de la PEPPA PIG, ni l'Escola de la PEPPA PIG...no fos que l'Eulàlia es traumatitzés ja de ben petita si no trobava la famosa joguina (val a dir que dos dies després de prendre la decisió, la maleïda joguina ja tornava a estar a les estanteries a un preu raonable i l'Eulàlia assenyalava la casa de l'arbre quan trobava un catàleg qualsevol).

La joguina li va encantar. Vam jugar amb la casa de la Peppa Pig 3 dies seguits! (tot un èxit tenint en compte que l'any en té 365).

Ara la falera per la casa sembla que se li ha passat... Això sí! Els ninos ens van la mar de bé per fer de viatgers al tren de la Lego que ens van portar els reis de l'any passat (i amb el que seguim jugant gairebé cada dia... com que quasi no tenim regals nous!)

Estem fent de cuiners

Divendres em va tocar endur-me el llibre de receptes del cole a casa per afegir-n'hi una de meva...
Després de deixar-nos el llibre de receptes a Fontpi i que l'avi el pujés a buscar, avui finalment l'hem feta...
Els viatges a Fontpi són inevitables... ho he de reconèixer. La banda Agea diguéssim que és... bàsicament despistada (per dir-ho de manera que ningú se senti ofès).
Per posar un exemple, ja fa dues setmanes que hem perdut la bossa de natació (diria que amb la roba mullada) i la mama no s'atreveix a preguntar al cole no sigui que l'hagin trobada...

Estem d'aniversari

Estem fent de coloma jau

Aquestes vacances la mama ha decidit de fer muntanya. Ningú no sap ben vé perquè, potser perquè el papa li va demanar d'anar a la platja, potser per tocar els nassos o potser perquè li va tornar la vena aquesta esplaiera que té amagada i que de quan en quan se li desperta.

El cas és que estem fent un tour per Catalunya.

La primera parada ha estat la Garrotxa, al meravellós indret de Sant Feliu de Pallerols (poble que a tothom li sona però que si els hi feu dir on para tant us l'ubicarien als Pirineus com al Delta de l'Ebre).

Així que ja ens veieu amb el cotxe ple fins a dalt disposats a fer excursions i a viure la muntanya (bé, aquesta era la idea inicial).
Com ja podeu suposar ningú de nosaltres té l'instint excursionista gaire desenvolupat (deuen ser els gens, ja que encara que la mama vagi d'esplaiera el tema pujar muntanyes sempre li ha costat bastant) així que ens hem dedicat a anar amunt i avall... però amb el cotxe!

Hem fet tota mena d'activitats per a turistes urbanites despistats: la Fageda en carro, visita a la fàbrica de iogurts amb vaques incloses, trenet al volcà del Cruscat, visita a Santa Pau, passeig en poni... No hem parat ni un moment de gaudir de la muntanya!

El que més ens ha agradat són els animals: les gallines, els galls cantant des de les 5 del dematí cada 5 minuts sense parar, els gats, els gossos, els centpeus que corrien per l'apartament i que no han deixat la mama dormir tranquil.la... Però sobretot les ovelles, n'hi havia un munt (es veu que es diu un ramat) i com que la nostra propera parada és aprop de Castellar de N'Hug hem estat practicant per fer de gossos d'atura, a veure si ens lloguen i els papes es poden retirar...

Estem fent una peli

Aquest cap de setmana ens han visitat uns amics dels papes que estan una mica tocats de l'ala.

Bé, la Laureta, no ho estaria pas. És una noia molt maca, dolça, sempre ens ens canta cançons, ens fa petons... 

El que estaria tocat de l'ala és més ell, el Pigui...El Pigui... no sé com explicar-ho... és diferent, ni millor ni pitjor... diferent.

No sé si són els vents de la Cerdanya, però no acaba de ser com la resta dels adults... Fa carotes, ens treu la llengua, ens fa petons de vaca... no sé, és diferent.. i ens l'estimem moltíssim!

Quan ve l'Eulàlia i jo ens ho passem pipa. És com si vingués un amiguet de la nostra edat... 

Aquest cap de setmana ens ha fet gravar un video...

                                           (made in Piguillem)


Gràcies Pigui, ens ha encantat!!

Estem molt contents

I després de molts i molts anys....


I de molts cafès al Buggy...

                         i al bar d'Industrials...

                         i al bar de Mates...

                         i als menjadors universitaris...

                         i al Jaguar...

                         i al Rías Baixas...

I de molts pitis...

I de tardes a la biblio de Farmàcia...

                                  d'Història...

                                  d'Econòmiques...

                                  de Telecos...

                                  d'Industrials...

I de moltes nits al búnker de Telecos...

                       i a la peixera de l'ETSEIB...
                   
                       i a Serra i Arola...

                       i al Club Nàutic (bé, només alguna)...

I de dies i dies a l'Acadèmia Sol...

                          classes d'Informàtica amb el Gomis...

                          de Càlcul amb el Yago...

                          de Mecànica amb en Tudela...

                          de Dinàmica amb el sempre inestimable Ofer...

                          de Termo amb en Pablito estolosupongo...

I de Conguis, Sergiomipadresrico, Georjufff!, Aneta, Cokes, Peguis, Capis, Mata, Winnies, Guaskis, Georgines, Cacheros, Corticoles, Pino,Conchi, Mazapan, Oscarito, Tabi, Txesco, Pigui, Cholo, Cervelas, Hans, Helops i  tants i tants que ara no em venen al cap...

Finalment...

I sobretot després de molts patiments...                   

El papa .... És ENGINYER!!!!

                                                                           (13/4/2012)

Estem a la banyera...

I molt ben acompanyats!!!!

Diumenge vam rebre la visita sorpresa d'en Dídac i l'Ariadna... Els papes estan encantats... abans la gent venia a dinar i com aquell qui no vol acabaven sopant, que si una copa... i a les 4 de la matinada amb sort aconseguiem fer-los fora.
Ara amb el tema dels nens el format ha variat. La gent apareix per sorpresa... els nens tenen gana... els convidem a sopar... i.... com aquell qui no vol la cosa acabem tots a la banyera!!! Sort que de moment els nens a les 10 o així ja comencen a tenir son...

No us explico com va quedar el terra del lavabo...

Estic disfressat

Un cop més em toca fer el ridícul i la mama en comptes de comprar-me una disfressa com la resta dels mortals... ella, no, ella l'ha cosit (bé, més aviat s'ha aprofitat dels vincles familiars Agea i ha tingut la pobra tieta Lola pringant), l'ha pintat i a quedat una cosa tal com...

Està llegint

A l'Eulàlia li agrada llegir (bé, això és el que diria la mama tota orgullosa i com qui no vol la cosa davant d'algun conegut...).
El tema de llegir entra dins el curriculum infantil. Als nens o els agraden els contes o no els hi agraden.
Això determinarà totalment la seva evolució adulta (ja començo a semblar un psico-xeg d'aquests).

Si el nen no llegeix té dues opcions:

a) que se li donin bé els esports i per tant passar al grup dels possiblesfutbolistesqueenspodrien arribararetirar. Llavors segueix dins el top ten de la llista de nens interessans

b) que a sobre no se li donin bé els esports.... llavors ja l'hem cagada.

Ui, se m'ha escapat una paraula... això no són bones maneres!!!.

Per cert, al cole m'estan ensenyant les bones maneres i com que sóc un nen molt ben ensenyat (dels que llegeixen contes) no paro de repetir-ho a tort i a dret (el papa m'ha amenaçat que deixi de dir-ho perquè diu noséquè de que si vaig dient "això no són bones maneres" al parque m'hostiaran...).

Bé, continuant amb el tema, si al nen no li agrada llegir i no se li donen bé els esports passa a engreixar la llista dels pobres nens que no seran res a la vida (probablement només un Steve Jobs o quelcom similar). Aquests nens no són realment infeliços, les que realment ho són, són les mamesàviestietes que no tenen gaire tema del que fardar amb la resta de la parentel.la (excepte si el nen sap anglès o toca algun instrument extrany. Llavors passa un altre cop al al grup a).

Si li agrada llegir i se li donen bé els esports (no diguem si toca el piano o similar)... llavors és una passada! Les mamestietesiàvies tenen tema de sobres... Comença sempre amb un:

-Ai, l'altre dia l'X em va fer una gràcia, perquè estava llegint un conte... t'he comentat que li encanta llegir?

I si el contrincant (o sigui la mamatietaàvia que hi ha al davant) no contesta amb alguna anècdota millor o similar acaba amb aquell mig somriure de "meeeeeva! Aquesta la he guanyada jo!"

Bé, la qüestió és que a casa com que la mama tot el dia està "errequeteerre" amb els contes amunt i avall de moment ens els mirem amb cara d'interessats (fins que li tinguem més confiança i l'engeguem a fer punyetes...).

Estem fent un "remember when..."

Heu vist quins lots de Nadal més xulos hem rebut aquest any?

Estem de castanyada

A casa seguim promocionant les diades catalanes.
Pel pont de l'1 de novembre cada any ens reunim amb alguns amics (bé, tampoc us enganyaré... ens reunim amb l'Arnau i la Nora... que s'han reproduit i ara venen amb la Clàudia i l'Adela) i fem la castanyada.
Es veu que ara hi ha una alternativa tipus Papa Noel on els nens es disfressen i fan noséquè de trickor... demanant caramels per les cases...
Quin pal!! Tant bé que ens ho passem fent panellets! Qui vol disfressar-se, cantar i anar recollint caramels podent fer panellets a casa?

Està clar que aquesta tradició americana no té cap sortida a Catalunya!

Tot plegat és prou divertit: la mama s'emociona amb els panellets i ens passem una hora embrutant-nos i empastifant tot el que ens envolta...

La veritat és que ja fa quasi 3 setmanes i encara seguim trobant algun pinyó a sota el sofà... Si veiéssiu la cara del papa!

Els altres papes estan encantats, jo crec que és perquè ens estimen molt i hi estan molt a gust... no crec que tingui res a veure amb que les seves cases segueixin netes com la patena després de l'evento...diria que el papa no pensa igual...

Estic aprenent anglès

Al cole dels grans ja fem anglès. Es veu que això dels idiomes és moooolt important! Jo estic en plena immersió lingüística. Bé, això és el que els hi agradaria als papes però em sembla que de moment no he captat gaire bé la idea...

FELICITATS MAMA

Avuí és l'aniversari de la mamotes. En fa 33. Sí, sí, 33. Així que tots estem molt contents i us demanem que si la veieu, la feliciteu.



S'ho mereix tot. Si no ho creieu, aquí teniu una petita mostra de com ha anat aquest any.

Està d'aniversari (uns dies més tard...)

L'Eulàlia ja n'ha fet 1.

És una nena moooolt gran!

Bé, això és el que diuen els grans. Jo discrepo una mica...

Més aviat perquè la pobra encara segueix estant al grup que denominariem bebesambpretensionsdesernens:

1. Són aquells que intenten caminar sense sortir-se'n del tot (segons la Tita intentarien imitar un tal Terminator).
2. Segueixen pipinant-se al bolquer (no com els nens de veritat que ens pipinem als calçotets!).
3. Segueix portant pipa (encara no sap que si t'ho curres i li dones al patge de les pipes t'infles de caramels indefinidament).
4. Però bàsicament el punt més important per ser un bebeambaspiracionsdegran és que amb prou feines sap dir mamamamamama (la mama s'emociona pensant que és que la crida però la realitat és que és l'únic so que sap articular de manera seguida... ).

Tot i això, el dia del seu aniversari i per no portar-los la contrària (també perquè em mirin tots amb caradembadalits i segueixin dient és taaaan maco!) em vaig currar un:

- És una nena moooolt gran!
(a ella encara n'hi falten uns quants per tenir-los al bote com jo.... l'experiència ja se sap...).

Estem d'adaptació

Aquesta setmana comencem el tema de l'adaptació. Representa que els nens d'avui en dia per adaptar-nos necessitem una mica més de temps.... mooooolt temps!

L'adaptació és un procés complicat. Sobretot pels pares que s'han d'adaptar els horaris de feina o bé demanar vacances les dues primeres setmanes de curs. El tema consisteix a entrar a poc a poc a l'escola/guarde ja que es veu que si entrésssim de cop ens generaria un trauma que arrossegariem tota la vida (per això la generació dels papes està tan malament... es veu que ells ho feien així, de cop... ara tots al psicòleg... si s'haguéssin adaptat com déu mana!).

El dia de la reunió (una de les mil que es fan abans de començar el curs per conscienciar els pares que els nens s'hauran d'adaptar... no sigui que també se'ns traumatitzin els pares) els mestres fan una graella.
Consell: Quan el mestre digui: A qui li va bé començar el primer dia? Salteu ràpid i apunteu-vos... si fa falta mossegueu! Ni se us acudeixi anar de bo que llavors se t'adelanten els altres i acabes començant un mes més tard!
Llavors es comencen amb els horaris variables:
1. el primer dia que vingui una horeta no sigui que es cansi
2. el segon quasi que en vingui dues
3. el tercer ja veurem com ho porta
... i així fins que consideren que ja estem adaptats (la teoria de la mama es que bàsicament és fins que estem a l'octubre i ja no tenen nassos de seguir plegant a mig matí)

A tot això els papes aguantant amb un fals somriure (es nota que tenen un trauma infantil) i dient que si amb el cap a totes les bajanades que proposa el profe de turno.

Bé, no us enganyaré, el papa ja va deixar anar un cagonloujalidicjoquelanenasadaptaambvuithoresdecop! Sort de la mama que ho va arreglar mirant-lo amb aquella cara de nosapelquediu i tornant a fer-li la rosca a la profe amb cara d'elquefacifaltaperlamevanena... Sinó ja em veig que ens colen l'adaptació fins Nadal!

Total, que els papes de cul i nosaltres encantats d'estar amb ells unes horetes més al dia entre adaptació i adaptació!

A tot això tenim els pèls de de punta només de pensar que s'han acabat les vacances i hem de començar un altre cop... quina mandra!

Està caminant

Bé, de moment ho intenta...