Una de les rutines de la setmana és anar els dilluns a la farmàcia per a queè em pesin. És un moment molt important, em posen a sobre de la balança, aguanten la respiració i el farmacèutic emet el veredicte... 6,855 grs!!! (els 855 són superimportants perquè poden marcar la diferència a la cursa comparativa de tots els nens del meu voltant:
-El meu pesa 6,752...
- Doncs el meu 6,855
- I quant té?
- Dexi'm que ho pensi... 3 mesos, dues setmanes i tres dies...
- Ahh!! És que el meu només en té 3 mesos, dues setmanes i un dia...
- I quant medeix?
...
I així es poden passar hores (per no parlar de quan comencen amb si moc prou el cap, si l'aixeco prou amunt, que si el seu ja l'aixecava amb 2 mesos...).
I mentrestant jo a sobre la balança desitjant fer-me gran per a no caber a la balança i no haver-me de pesar més...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ja ho recordo, això d'anar a pesar-los cada setmana... S'enfada molt? Al Joan no li agradava gens.
Està maco, eh? No cal que patiu pel pes.
Fins aviat i continueu així! No ens perdem ni un dia de les evolucions del Modest.
Judith
Publica un comentari a l'entrada