Estic tallant-me les ungles

Un dels deures que he afegit a la vida dels papes és l'obligació de tallar-me les ungles ben bé un cop a la setmana.
Ho considero un deure perquè en depèn la meva integritat física. Si els papes (bé, el papa ja que la mama mai s'hi veu amb cor) se n'obliden no sé ben bé com m'ho faig però acabo amb la cara esgarrapada. I vosaltres direu, doncs és tan fàcil com no tocar-se la cara amb les mans, no?
Doncs no, no us podeu imaginar com n'és de difícil controlar les mans a la meva edat... És quasi tant difícil com controlar no fer pipi quan m'acaben de treure el bolquer...
De moment puc dir que estan portant aquest tema bastant bé, sobretot si ho comparo amb d'altres deures per l'estil com ara tallar-se el cabell (van anar els dos a la pelu abans que naixés jo per sortir guapos a les fotos i em sembla que no tenen previst tornar-hi fins que faci la comunió), tallar-se els cabells de la cara (el meu papa porta allò que en diuen barba , però em sembla que més perquèli fa mandra tallar-se-la que no perquè li agradi), tallar la gespa (diguéssim que sort que no la reguen perquè sinó tindriem una selva en comptes d'un pati)...
Bé, que puc estar molt content que em tallin les ungles quan toca...